EXERCICIS
Teoria. La separació de síl·labes; diftongs i hiats
Cada
cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una
paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues
vocals seguides.
Per
separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).
s’han de
separar
|
no s’han de
separar
|
els
dígrafs i els grups consonàntics
|
|
rr: sor-ra
tj: plat-ja
ss: car-ros-sa
tg: met-ge
sc: a-do-les-cent
tx: cot-xe
ix: rei-xa
l·l: til-la
|
gu: se-guir
qu: pa-quet
ll: ba-llar
ny: ca-nya
|
tots els hiats
Ma-ri-a, a-vi-ó, pe-ru-à
|
els diftongs
fei-na, quo-ta, tre-uen
|
Els diftongs
són la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. Els diftongs poden ser:
creixents
qu
/ gu + vocal
|
decreixents
vocal + i / vocal + u
|
qua:
pas-qua gua: llen-gua
qüe:
se-qüèn-ci-a güe:
un-güent
qüi: o-bli-qüi-tat güi: pin-güí
quo:
a-quós guo: ai-guós
|
ai:
xer-rai-re au: cau-re
ei:
ser-vei eu: neu
ii: no-vii * iu: piu-lar
oi:
boi-na ou: bou
ui:
bui-dar uu: duus
* nuvi, en la varietat
balear.
|
i o u consonàntiques
- a principi de mot:
io-gurt,
hie-na
- entre vocals:
no-ia,
cre-uen
|
Fora dels diftongs del
quadre anterior, les combinacions de vocals formen hiat, és a dir, no són a la mateixa síl·laba. Així, cal comptar com
a síl·labes separades els grups:
a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-ó,
du-a-na, pu-e-ril, su-or
Has de tenir en compte que:
1.
S’han de respectar els elements que integren un mot compost.
a-les-ho-res bes-a-vi mil-ho-mes tot-ho-ra
an-hí-dric con-hort nos-al-tres re-in-ci-dir
ben-es-tar in-ter-èt-nic sub-al-tern trans-at-làn-tic
2.
En un text no s’ha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al
principi de la següent. Així, podem separar
l’a-vi però no a-vi
o famíli-a.
3.
Quan hem de partir un mot amb l·l a final de ratlla, el guió
substitueix el punt volat.
4.
Si has de separar un mot a final de ratlla, recorda que els diftongs i els triftongs no se separen mai.
5. Els diftongs depenen de la pronunciació. Diem:
fei-na
o “fe-ï-na”?
boi-na
o “bo-ï-na”?
creu-re
o “cre-ü-re”?
mo-uen
o “mo-ü-en”?
Fixa’t que la primera pronúncia de cada parella és
la bona: la i i la u no es pronuncien amb la força
d’autèntiques vocals, són semivocals o semiconsonants.
En canvi, si marquem amb una dièresi la i
o la u,
les pronunciarem com a veritables vocals, és a dir, com a nucli de síl·laba.
ve
- ï - na, Llu - ï - sa, pe - üc
6. Hi ha alguns mots en què
pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. És la combinació d’un diftong
creixent i un de decreixent. Són els triftongs:
iai iai
ieu fè - ieu
uai guai - ta
üeu li - qüeu
ueu cre - ueu
